TEXT: MAGDA ESTELRICH RIBOT
Només puc començar donant les GRÀCIES,
un agraïment que surt de la panxa i del cor, lloc des d´on les persones sentim i som (com ens transmitia Pepa Horno), lloc que moltes vegades es queda en un segon pla, perquè el cap abarca massa,…
un agraïment que surt de la panxa i del cor, lloc des d´on les persones sentim i som (com ens transmitia Pepa Horno), lloc que moltes vegades es queda en un segon pla, perquè el cap abarca massa,…
Aquests dies, aquestes persones ens han ajudat a connectar amb el nostre centre, amb la nostra essència. Gràcies a l´organització de la Fundació Es Niu (Esther Zarrias, Jana Suau i Sandra Icasuriaga) per fer-ho possible!!!
I així, tal i com el seu nom indica, tots ens hem fet una mica més conscients de nosaltres mateixos, ens hem connectat amb emocions primàries, a lo millor inclús oblidades, amagades o perdudes, hem topat amb la nostra ESSÈNCIA.
Gràcies als tallers vivencials a través de l´arteràpia, la gestalt, el teatre, el joc, … hem pogut fer un exercici de re-connectar amb QUI SOM, amb la nostra història i mirar les nostres arrels per seguir creixent de forma coherent. I mirant a les persones desde el cor, amb tota la seva i la nostra complexitat. Perquè, com deia Silvia Palou, no només el nin ve a l´escola, també vénen els seus pares, els seus valors, els seus conflictes,… i el mestre/ professor/psicòleg tampoc hi va sol, l´acompanya la seva família i tot el que allà passa. AMPLIAR la mirada per tenir més respecte cap a tot el que un ÉS.
Gràcies als tallers vivencials a través de l´arteràpia, la gestalt, el teatre, el joc, … hem pogut fer un exercici de re-connectar amb QUI SOM, amb la nostra història i mirar les nostres arrels per seguir creixent de forma coherent. I mirant a les persones desde el cor, amb tota la seva i la nostra complexitat. Perquè, com deia Silvia Palou, no només el nin ve a l´escola, també vénen els seus pares, els seus valors, els seus conflictes,… i el mestre/ professor/psicòleg tampoc hi va sol, l´acompanya la seva família i tot el que allà passa. AMPLIAR la mirada per tenir més respecte cap a tot el que un ÉS.
Com han transmés tots el ponents, cada petit gest, cada granet d´arena, és important i pot arribar a un nin. Només per això, ja val la pena.
He recollit molts petits-grans regals pel meu racó que m´agradaria compartir, em vénen al cap les imatges de les coses que fa i de l´actitud que té César Bona amb els seus nins/es. Ell començava dient que no fa res extraordinari, que fa algo “senzill”: mirar, escoltar, valorar, acollir i tenir en compte a cada persona tal i com és, sense intentar canviar-la sino respectant-la i aprenent del que ella sap. A mi, si em sembla extraordinari i meravellós.
He recollit molts petits-grans regals pel meu racó que m´agradaria compartir, em vénen al cap les imatges de les coses que fa i de l´actitud que té César Bona amb els seus nins/es. Ell començava dient que no fa res extraordinari, que fa algo “senzill”: mirar, escoltar, valorar, acollir i tenir en compte a cada persona tal i com és, sense intentar canviar-la sino respectant-la i aprenent del que ella sap. A mi, si em sembla extraordinari i meravellós.
Una idea que comparteixo i que s´ ha transmès a les jornades és que les persones que acompanyam a persones som la nostra principal eina de feina. L ´autoconeixement, ésser capaç de veure i reconèixer les nostres llums i les nostres ombres és un acte de responsabilitat per a poder acompanyar al nin/a en el seu creixement com a persona i en el seu aprenentatge.
NO S´APREN DESDE EL CAP, S´APREN DESDE EL COR
NO S´APREN DESDE EL CAP, S´APREN DESDE EL COR
Quan varen acabar les jornades, vaig tornar cap a casa amb el meu germà, tots dos encara emocionats, sentia el meu cor alegre i un revoleteig a la panxa, vaig tornar amb il.lusió i esperança,….no hagués pogut escriure res al paper on havíem de deixar les nostres opinions,… no ho podia passar encara pel cap.Avui ja li he pogut posar paraules, cada persona de les que estàvem allà, podem aportar una mica i entre tots, fer petits grans canvis. L´educació, la mirada al nin, ja está canviant.
Va ésser una bona oportunitat per afinar.
Capseta de Regals que em porto de les persones que ens han acompanyat:
Guillem Ferrer:
- Educar des del món espiritual enlloc d´educar des del món material.
- Els coneixements es transmeten desde la ment, sense passar pel cor. La SAVIESA passa primer pel cor per després arribar a la ment.
- Educar des del món espiritual enlloc d´educar des del món material.
- Els coneixements es transmeten desde la ment, sense passar pel cor. La SAVIESA passa primer pel cor per després arribar a la ment.
Raquel López Ponce:
- Cada un/a col.labora en la seva mesura en el procés d´aprenentatge, no veurem el final, però si sembram la llavor es veurà el resultat més endavant (el mateix succeeix quan plantam un arbre).
- Estar presents en COS I ÀNIMA i no com a mers repetidors de la lliçó. El nin/a perceb si estic present o no.
- De l´etapa escolar no recordam els conceptes concrets, recordam persones significatives, els mestres i els amics/amigues que ens varen sabre tractar, acompanyar, entusiasmar, motivar, escoltar, confiar amb qui som,… va molt més enllà del currículum. Recordam les RELACIONS.
- CONEIXER-SE a un mateix és necessari encara que moltes vegades sigui dolorós.
- El mestre està molt sol, es fa necessari la COOPERACIÓ de l´equip, la supervisió, un espai on poder plantejar-se: com enseny? què enseny? vull ensenyar així? està arribant allò que vull ensenyar?
- Cada un/a col.labora en la seva mesura en el procés d´aprenentatge, no veurem el final, però si sembram la llavor es veurà el resultat més endavant (el mateix succeeix quan plantam un arbre).
- Estar presents en COS I ÀNIMA i no com a mers repetidors de la lliçó. El nin/a perceb si estic present o no.
- De l´etapa escolar no recordam els conceptes concrets, recordam persones significatives, els mestres i els amics/amigues que ens varen sabre tractar, acompanyar, entusiasmar, motivar, escoltar, confiar amb qui som,… va molt més enllà del currículum. Recordam les RELACIONS.
- CONEIXER-SE a un mateix és necessari encara que moltes vegades sigui dolorós.
- El mestre està molt sol, es fa necessari la COOPERACIÓ de l´equip, la supervisió, un espai on poder plantejar-se: com enseny? què enseny? vull ensenyar així? està arribant allò que vull ensenyar?
Laura Díaz de Entresotos:
- Ésser NOSALTRES MATEIXOS, llevar-m.hos la bata, el personatge.
- Deixar enrere el JO SÉ - TU NO SAPS, JO ORDEN - TU OBEEIXES. Es tracta d´ACOMPANYAR, no de guiar. Nosaltres no estam en possessió del coneixement absolut, els nins saben moooolt!!!
- CONÈIXER els nins/es (qui son, com estan, d´on venen,…), ESCOLTAR de cor per saber davant qui estam, donar-lis veu, acceptar el que senten, com es senten i no intentar canviar-ho.
- Ésser NOSALTRES MATEIXOS, llevar-m.hos la bata, el personatge.
- Deixar enrere el JO SÉ - TU NO SAPS, JO ORDEN - TU OBEEIXES. Es tracta d´ACOMPANYAR, no de guiar. Nosaltres no estam en possessió del coneixement absolut, els nins saben moooolt!!!
- CONÈIXER els nins/es (qui son, com estan, d´on venen,…), ESCOLTAR de cor per saber davant qui estam, donar-lis veu, acceptar el que senten, com es senten i no intentar canviar-ho.
Pepa Horno Goicoechea:
- A estimar s´aprèn SENTINT-SE ESTIMAT, no estimant. A confiar s´aprèn ENTREGANT-SE, no controlant.
- L´ésser humà es construeix desde l´AFECTE. La base afectiva es construeix en la RELACIÓ amb els altres.
- L´aprenentatge comença a la panxa (cervell reptilià), puja al cor (cervell límbic) i després va al cap (neocórtex). Fins, més o manco, els 7 anys els nins són panxa i cor, a partir dels 7 entra el cap.
- La FELICITAT és un equilibri entre la capacitat d´entrega (cor) i la capacitat de protecció (panxa). La felicitat no està al cap.
- El “BON AMOR” va lligat al cuidat. Una persona que m´estima “malament” imposa les seves necessitats, no escolta ni atén a les meves.
- Hem d´ajudar a les persones a trobar les respostes desde el seu propi criteri, es tracta d´acompanyar les preguntes, no de donar les respostes.
- A estimar s´aprèn SENTINT-SE ESTIMAT, no estimant. A confiar s´aprèn ENTREGANT-SE, no controlant.
- L´ésser humà es construeix desde l´AFECTE. La base afectiva es construeix en la RELACIÓ amb els altres.
- L´aprenentatge comença a la panxa (cervell reptilià), puja al cor (cervell límbic) i després va al cap (neocórtex). Fins, més o manco, els 7 anys els nins són panxa i cor, a partir dels 7 entra el cap.
- La FELICITAT és un equilibri entre la capacitat d´entrega (cor) i la capacitat de protecció (panxa). La felicitat no està al cap.
- El “BON AMOR” va lligat al cuidat. Una persona que m´estima “malament” imposa les seves necessitats, no escolta ni atén a les meves.
- Hem d´ajudar a les persones a trobar les respostes desde el seu propi criteri, es tracta d´acompanyar les preguntes, no de donar les respostes.
César Bona García:
- Contagiar una ACTITUD positiva als companys i als infants. Alimentar la il-lusió, estimular la creativitat. Deixar que entrin a l´aula amb tot el seu ésser, sense que es quedin parts importants a la porta.
- No es tracta de canviar als nins/es, sino la nostra perspectiva.
- IMPLICAR els infants en el seu aprenentatge, sense implicació es mor la motivació.
- Contagiar una ACTITUD positiva als companys i als infants. Alimentar la il-lusió, estimular la creativitat. Deixar que entrin a l´aula amb tot el seu ésser, sense que es quedin parts importants a la porta.
- No es tracta de canviar als nins/es, sino la nostra perspectiva.
- IMPLICAR els infants en el seu aprenentatge, sense implicació es mor la motivació.
- “JO NO HO SÉ TOT”, els infants ens poden ensenyar a nosaltres i això els motiva. Demanar-lis què ens poden ensenyar ells a nosaltres. COOPERACIÓ I NO COMPETICIÓ.
- Fer un viatge a la nostra infància i recordar el
que ens agradava, ens aborria, ens motivava,
ens fèia mal,…
que ens agradava, ens aborria, ens motivava,
ens fèia mal,…
Sergio Saavedra Morales:
- Sense SATISFACCIÓ no hi ha aprenentatge significatiu. Allò que s´aprèn en un ambient hostil no permaneix.
- Sense SATISFACCIÓ no hi ha aprenentatge significatiu. Allò que s´aprèn en un ambient hostil no permaneix.
Silvia Palou:
- Quan un infant presenta un “problema” no és només per una sola causa, per tant, només canviant un ingredient, el “problema” no es solucionarà. No és una qüestió de causa-efecte. És necessari ampliar la nostra mirada i posar-la en la SOLUCIÓ, no en el problema.
- Cada persona és ÚNICA, el sistema familiar, el contexte, la cultura,… s´han de tenir en compte. Per això, allò que funciona amb una persona no funciona amb una altre, cada un som diferents i necessitam i ens afecten coses diferents.
- Som fruit de la interacció entre distints sistemes: sistema familiar (primer i més important), cultural, social, escolar i humà. Som parts d´un tot. Cada part depèn de l´altre.
- Lleis naturals que regeixen els humans:
Pertinença: millor estar dins el sistema que estar exclòs del sistema. Per exemple a l´escola el nin/a que té un paper i una presència gràcies a les cridades d´atenció. Tenim la necessitat de formar part del grup per poder existir.
Ordres i Rols: cadascú té el seu lloc i el seu rol dins el sistema. Ocupar el lloc que li pertoca a un altre crea confusió (un mestre que es posa al lloc de la mare).
Equilibri entre donar i rebre.
- El VINCLE més potent és el que l´infant té amb el seu pare i la seva mare, per damunt del vincle amb el mestre. Els fills/es són fidels a la seva família i als seus origens. Els judicis es disolen fent arqueologia familiar. ACCEPTAR el que és i el que no és.
- El VINCLE més potent és el que l´infant té amb el seu pare i la seva mare, per damunt del vincle amb el mestre. Els fills/es són fidels a la seva família i als seus origens. Els judicis es disolen fent arqueologia familiar. ACCEPTAR el que és i el que no és.
- Mirar el que tenim al nostre sistema familiar. Agafar el propi camí amb humiltat i responsabilitat.
- Per a poder acompanyar cadascú ha d´ocupar el seu lloc. És important mantenir el principi d´ INCLUSIÓ amb tots els subsistemes (pediatres, mestres, psicòlegs, famílies, alumnes,….). Ampliar la mirada.
- Accions que ens debiliten: anticipar-se sense conèixer a la persona que tenim davant; sentir-nos superiors o millors (arrogància); etiquetar als infants, mestres, famílies,… pels símptomes (contactar amb la persona, no amb l´etiqueta, sinó, no es sentenmirats); deixar-nos endur per la compulsivitat.
- Per a poder acompanyar cadascú ha d´ocupar el seu lloc. És important mantenir el principi d´ INCLUSIÓ amb tots els subsistemes (pediatres, mestres, psicòlegs, famílies, alumnes,….). Ampliar la mirada.
- Accions que ens debiliten: anticipar-se sense conèixer a la persona que tenim davant; sentir-nos superiors o millors (arrogància); etiquetar als infants, mestres, famílies,… pels símptomes (contactar amb la persona, no amb l´etiqueta, sinó, no es sentenmirats); deixar-nos endur per la compulsivitat.
-Preguntes per reflexionar:
Em pogut prendre el que ens han donat els nostres pares?
Expressam el que necessitam o ens queixam del que no ens han donat?
Estimam o ens estimen per allò que som o pel que esperen de nosaltres?
Don i reb en la mateixa proporció?
Expressam el que necessitam o ens queixam del que no ens han donat?
Estimam o ens estimen per allò que som o pel que esperen de nosaltres?
Don i reb en la mateixa proporció?
- ACTITUD D´HUMILTAT davant tot el que hi ha, que és molt gran. Cada un de nosaltres només pot fer un petit troçet, amb coses petites es poden fer grans coses.
Laura Frau:
- Cada persona és diferent i aprèn i perceb de forma diferent, per això no hi ha una única manera d´aprendre ni d´ensenyar.
- “Sé tu el cambio que quieres ver en el mundo” Gandhi.
- Entendre la persona com un TOT, conèixer el desenvolupament de l´ésser humà desde el naixement per poder entendre les diferents etapes evolutives.
- L´ important és L´ACTITUD, no puc transmetre una cosa que jo no tenc interioritzada; no són les estratègies sinó la PERSONA.
- Cada persona és diferent i aprèn i perceb de forma diferent, per això no hi ha una única manera d´aprendre ni d´ensenyar.
- “Sé tu el cambio que quieres ver en el mundo” Gandhi.
- Entendre la persona com un TOT, conèixer el desenvolupament de l´ésser humà desde el naixement per poder entendre les diferents etapes evolutives.
- L´ important és L´ACTITUD, no puc transmetre una cosa que jo no tenc interioritzada; no són les estratègies sinó la PERSONA.
ACTITUD
Entre más vivo, más me doy cuenta del impacto de una actitud en la vida.
Para mí la actitud es más importante que los hechos.
Es más importante que el pasado.
Es más importante que la educación, el dinero, las circunstancias, los fracasos, los triunfos, lo que piensan los demás, lo que dicen, lo que hacen.
Es más importante que la apariencia, el talento o la habilidad.
Construirá o destruirá una compañía, una iglesia o un hogar.
Lo interesante es que tenemos una elección diaria acerca de la actitud que tomaremos ese día.
No podemos cambiar nuestro pasado.
No podemos cambiar el hecho de que las personas actuarán de cierta manera.
No podemos cambiar lo inevitable.
Lo único que podemos hacer es utilizar lo que tenemos, y eso es nuestra actitud.
Estoy convencido de que la vida es 10% lo que me sucede a mí y 90% cómo reacciono ante eso.
Charles Swindoll
- Conectar amb el que un ÉS, amb la pròpia ESSÈNCIA (qui som jo? perquè em vaig fer mestre? què puc oferir? estim el que faig?)
- L´ infant aprèn a través del MOVIMENT, és la seva naturalesa. Allò estàtic limita el desenvolupament del cervell. Un nin/a que es mou, és un nin/a que aprèn. Preocupa´t d´un nina/a que no es mou!!
- El llenguatge humà és majoritàriament CORPORAL i nosaltres ens centram en el cap. El moviment és desenvolupament i creixement.
- Amb cada infant ens em de demanar: quin sentit té que aprengui això? li servirà? aprenem quan realment és una NECESSITAT per a la vida.
- És important establir un bon vincle desde la necessitat de l´infant. El VINCLE és el que fa que aprenguem i superem les coses.
- Totes les EMOCIONS són necessàries i tenen una funció, no n. hi ha de bones i de dolentes. És important no castrarles.
- Els infants ens fan de mirall, quina necessitat de la infància no tenc coberta?
- La FAMÍLIA és el primer agent educatiu.
- El nin no pot pujar al nostre nivell, som nosaltres qui hem de baixar al seu.
- Quan augmentam el nivell de CONSCIÈNCIA, es dóna la COHERÈNCIA, no al revés!
- L´ infant aprèn a través del MOVIMENT, és la seva naturalesa. Allò estàtic limita el desenvolupament del cervell. Un nin/a que es mou, és un nin/a que aprèn. Preocupa´t d´un nina/a que no es mou!!
- El llenguatge humà és majoritàriament CORPORAL i nosaltres ens centram en el cap. El moviment és desenvolupament i creixement.
- Amb cada infant ens em de demanar: quin sentit té que aprengui això? li servirà? aprenem quan realment és una NECESSITAT per a la vida.
- És important establir un bon vincle desde la necessitat de l´infant. El VINCLE és el que fa que aprenguem i superem les coses.
- Totes les EMOCIONS són necessàries i tenen una funció, no n. hi ha de bones i de dolentes. És important no castrarles.
- Els infants ens fan de mirall, quina necessitat de la infància no tenc coberta?
- La FAMÍLIA és el primer agent educatiu.
- El nin no pot pujar al nostre nivell, som nosaltres qui hem de baixar al seu.
- Quan augmentam el nivell de CONSCIÈNCIA, es dóna la COHERÈNCIA, no al revés!
Fernanda Martínez:
- AUTOCONEIXEMENT implica tocar allò dolorós i això no sempre és càlid ni fàcil, fa falta connectar amb el nostre nin desde allò autèntic.
- Autoconeixement per veure les nostres parts cegues, quan no en som conscients ens feim mal a nosaltres i als demés.
- El no saber (la ignorància) és formidable. Si ens permetem no sabre, podrem escoltar. “Vaciar la mente para poder escuchar”.
- AUTOCONEIXEMENT implica tocar allò dolorós i això no sempre és càlid ni fàcil, fa falta connectar amb el nostre nin desde allò autèntic.
- Autoconeixement per veure les nostres parts cegues, quan no en som conscients ens feim mal a nosaltres i als demés.
- El no saber (la ignorància) és formidable. Si ens permetem no sabre, podrem escoltar. “Vaciar la mente para poder escuchar”.
Historia de la zona de los Himalayas:
Un hombre que se había dedicado toda la vida a leer sobre la filosofía budista supo que un Gran
Maestro estaba llegando a su ciudad. Decidió ir a conocerlo y al mismo tiempo, recibir su tan ansiada
iluminación.
El gurú lo invitó a que se sentara a su lado y el hombre aprovechó para contarle todo aquello que había estudiado durante años y a darle sus opiniones sobre ciertos temas.
El maestro permanecía callado y al cabo de unas horas, ofreció té para agasajar a su invitado. Mientras vertía el líquido en la taza, seguía escuchando las palabras del visitante.
Una vez que estuvo lleno el recipiente, el gurú continuó echando más y más té en él, derramando todo en la mesa y en el suelo. El hombre detuvo su monólogo para decirle: “Ya basta!, ¿no te das cuenta que estás derramando todo el té? La taza está llena”.
El maestro se detuvo tranquilamente y le indicó: “Esta taza es igual a tu mente, está llena. ¿Cómo puedes aprender algo nuevo si no vacías tu mente de los juicios que has hecho antes de conocer?”
Un hombre que se había dedicado toda la vida a leer sobre la filosofía budista supo que un Gran
Maestro estaba llegando a su ciudad. Decidió ir a conocerlo y al mismo tiempo, recibir su tan ansiada
iluminación.
El gurú lo invitó a que se sentara a su lado y el hombre aprovechó para contarle todo aquello que había estudiado durante años y a darle sus opiniones sobre ciertos temas.
El maestro permanecía callado y al cabo de unas horas, ofreció té para agasajar a su invitado. Mientras vertía el líquido en la taza, seguía escuchando las palabras del visitante.
Una vez que estuvo lleno el recipiente, el gurú continuó echando más y más té en él, derramando todo en la mesa y en el suelo. El hombre detuvo su monólogo para decirle: “Ya basta!, ¿no te das cuenta que estás derramando todo el té? La taza está llena”.
El maestro se detuvo tranquilamente y le indicó: “Esta taza es igual a tu mente, está llena. ¿Cómo puedes aprender algo nuevo si no vacías tu mente de los juicios que has hecho antes de conocer?”
Per a mi, aquestes jornades han estat una oportunitat de cuidat i d´autoconeixement, no per portar-nos recursos materials sino per tocar el nostre interior, el nostre cor, el nostre centre. Per aprendre que
EDUCAR DESDE EL COR, ÉS POSSIBLE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada